Feeds:
Entradas
Comentarios

Archive for 31 mayo 2009

La portavoz socialista del Ayuntamiento, Begoña Floria, considera positiva la plataforma. El delegado del Govern, Xavier Sabaté, dice que es «legítima» pero cree que tiene pretensiones políticas. Mou-te lo niega.

Diari de Tarragona

No habían pasado veinticuatro horas de la puesta de largo de la plataforma en la Sala Golfus y el Partido Popular ya había remitido un comunicado de prensa con referencias a Mou-te per Tarragona de alto contenido político. Lo hizo ayer y, debajo del titular «El Partido Popular de Tarragona pide a Ballesteros que aporte por escrito los acuerdos en torno al bypass ferroviario», el comunicado incluía el siguiente subtítulo: «El Partido Popular apoya a la Plataforma Mou-te per Tarragona dado que es una buena iniciativa para movilizar la sociedad civil en defensa de la ciudad».

La mayor parte del contenido del comunicado habla del alcalde Josep Fèlix Ballesteros y del anuncio que hizo de la existencia de una negociación con la Generalitat para dotar de un bypass ferroviario a la ciudad, reivindicación con la que se ha presentado la plataforma.

El portavoz del PP en el Ayuntamiento, Alejandro Fernández, declara que «si en este tema -Ballesteros- ha decidido no ser discreto y ha optado por haber público que la ciudad tendrá un bypass ferroviario como el que, curiosamente, pide la Plataforma Mou-te per Tarragona, es necesario que lo haga presentando los acuerdos y los documentos del proyecto». Fernández y los tres restantes concejales del PP_se han adherido.

Sabaté y Floria

Altos dirigentes del PSC también han expresado, a título personal que no como partido, sus opiniones acerca de la plataforma. El delegado del Govern de la Generalitat, Xavier Sabaté escribe en su blog que «entre las primeras adhesiones se encuentra el principal dirigente del PP en el Camp de Tarragona y en el lenguaje utilizado indican que se trata de un movimiento con pretensiones de actuar políticamente». Matiza que «lo encuentro legítimo».

Sabaté advierte a dos de los principales promotores de Mou-te, Albert Abelló y Joan Maria Adserà, que si esta iniciativa «se convierte en un movimiento político, deberían quedar al margen algunas instituciones tarraconenses». Recuerda que Abelló preside la Cambra de Comerç y Adserà es el gerente de la Fundació Santa Tecla.

El delegado de Govern añade en su blog que «si Abelló baja a la arena política no nos podrá pedir lo mismo que nos han pedido siempre los presidentes que han quedado al margen de la lucha -que no debate- político».

La portavoz del Gobierno Municipal, la socialista Begoña Floria, también se refiere en su blog personal al nacimiento del movimiento social Mou-te per Tarragona.

Floria estuvo presente en el acto de presentación en la Sala Golfus. «Me sorprendió muy gratamente el tono y los objetivos de la plataforma, aunque antes de asistir tenía mis dudas».

La concejal declara que «es enormemente positivo generar, por fin, un movimiento ciudadano independiente y organizado a partir de la sociedad civil, que tenga por objetivo defender los intereses de la ciudad y trabajar por aquello que siempre decimos que nos falta: orgullo de ciudad».

Floria no deja pasar la ocasión de insinuar cuestiones del pasado político local. «La Tarragona dormida ha despertado y no es por casualidad. Ahora hay las condiciones para hacerlo, porque durante mucho tiempo cualquier intento de este tipo hubiera sido debidamente neutralizado desde instancias políticas, como se hizo con iniciativas asociativas o participativas en un pasado no tan lejano».

Anuncios

Read Full Post »

Estava previst

Estava previst o al menys des de la Plataforma TGNByPass, i de “Mou-te per Tarragona”, s’era conscient del que podia passar i del que ha passat.

Era molt probable que al voltant del naixement del moviment ciutadà, algun partit el volgués “capitalitzar” i algun altra “desprestigiar”, en definitiva que es pretengui, que és el que està succeint, polititzar i per tant desvirtuar a “Mou-te per Tarragona”.

“Mou-te per Tarragona”, i parlo com a promotor del mateix, des del primer moment va creure oportú que el moviment estigués obert a tothom, i per tant que totes les persones que ho desitgessin s’hi poguessin adherir, fins i tot, i ara “parlo” a nivell personal, els o el que no va fer res per impedir que els tarragonins tinguéssim que anar al “camp” a buscar el tren, i en aquest aspecte CiU,PSC I PP no es poden penjar precisament cap medalla.

El moviment, com independent i plural que és, i que té com a únic objectiu treballar per aconseguir una Tarragona millor, no està ni estarà al servei de cap opció política.

Sens dubte l’èxit assolit ha descol•locat a més d’un i ha provocat certa o molta preocupació al veure que els ciutadans/es participen, i estan desitjosos/es de treballar conjuntament, i per tant de sumar esforços, per situar Tarragona on es mereix.

Els ciutadans/ciutadanes de la nostra ciutat es “mouen”, i d’això es tracta, pesi a qui pesi.

Salut.

Pitu Tarrasa – 28/05/2009 –

Read Full Post »

Agresión como programa

Diari de Tarragona

Cartas al director

Las calles de Tarragona están inundadas de carteles de estética y mensaje visual agresivo. Dan una imagen intencionadamente negativa de personas concretas. También ha sido publicado un vídeo en una línea similar. Una vez más, en campaña electoral se apela al sentimiento, ya sea miedo, odio u otros, a sabiendas de que este tipo de sensaciones impiden la reflexión serena, ofuscando la inteligencia y, por tanto, limitando la libertad de sus destinatarios.
Publicitar una opción política con la descalificación del contrario dice muy poco del respeto por sus potenciales electores, por sus adversarios políticos democráticos y por muchos de sus propios simpatizantes, que dudo aprueben este estilo de campaña. Por otra parte, dice mucho sobre los contenidos que deberían configurar, realmente, la asignatura de educación para la ciudadanía . Desde hace años los autores de la campaña pregonan que sus contrincantes crispan. Ya lo afirmó en televisión Iñaki Gabilondo, confirmado por el Presidente del Gobierno: «Conviene que haya tensión». No es una buena idea votar con el sentimiento, aunque sí es más cómodo. El corazón está hecho para amar, y la cabeza, para pensar. Votar debería ser un acto de la inteligencia coronado, en última instancia, por la conciencia.

Read Full Post »

Contraprogramar

Aquest diumenge dia 24 de Maig ha entrat en funcionament la web de la Plataforma “Mou-te per Tarragona” de la que qui els escriu n’és un dels promotors. Si tenen l’oportunitat d’accedir al lloc web hi podran llegir la primera proposta, anomenada “TGN Bypass”, que recull en una part substancial la proposta presentada per un servidor al diputat del Parlament de Catalunya, ex de Ciutadans, José Domingo i per aquest a la Comissió de Política Territorial del Parlament, tal i com coneixeran els habituals d’aquesta columna. El resultat també és conegut (derrota de CiU, PP i C’s a mans dels membres del Tripartit, ja saben, PSC, ERC i IC-V) i, a més, gràcies a les noves tecnologies podien veure el que no fa tant temps, el 25 de Març de 2009, deien els representants del Govern al voltant de la connexió de la nostra ciutat amb l’Alta Velocitat.

El que pretenc amb aquesta introducció és establir una hipòtesi inicial que Jesulín de Ubrique entendria molt més àgilment que alguns governants locals. Quan algú presenta una proposta de resolució al Parlament és, normalment, per resoldre un problema orfe de solucions. Quan aquesta proposta de resolució és rebutjada pels nostres governants, sol ser que la solució plantejada al problema no ha convençut. Quan, posteriorment, aquesta proposta és acceptada per la Cambra de Comerç de Tarragona com a proposta central conjuntament amb la de l’Arquitecte Climent per a crear una plataforma reivindicativa des de la societat civil… és que hi ha quelcom a reivindicar.

Aquest matí he esmorzat amb la notícia que publicava el Diari de Tarragona a la seva pàgina 4, signada pel company Octavi Saumell, que titulava “Tarragona no perderá el tren”. No puc negar que l’esmorzar m’ha baixat força malament, principalment pel fet que si com declara el regidor Tarrés “Llevamos mucho tiempo negociando con la Generalitat esta solución”, que resulta ésser idèntica a la presentada per un servidor trec la conclusió de tot plegat que em podria haver estalviat força feina el darrer any i mig.

Però , és clar, crec o creia disposar d’alguns indicis que em feien ser tenaç en la lluita pel “bypass”, desconeixedor de les negociacions “secretes” del regidor Tarrés que, successivament i de diumenge en diumenge, ens desvetlla el Diari de Tarragona fent gala del seu nou “esperit olímpic”, ja saben, allò de que “l’important és participar”.

Bé, torno als indicis… que si no em perdo. El primer de tots. Aquesta proposta està inclosa en els suggeriments que qui els escriu va presentar a l’Avantprojecte del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, el desembre de 2007 i que elegantment foren rebutjades pels redactors del Pla el Juny de 2008 (pàgina 103 del document adjunt al peu de l’article). Segons el regidor Tarrés “la futura línea ya está prevista en el Pla Territorial del Camp”. De ser així, només ho sap ell, perquè al document penjat a la web de la Generalitat no apareix i el fet que fos rebutjada expressament per l’equip redactor és simptomàtic, dic jo.

El segon indici, de certa rellevància, és que el flamant nou POUM també redactat per l’equip del Sr. Tarrés i presentat a informació pública entre Nadal i Reis ara fa 5 mesos… tampoc parlava de cap “bypass”. I creguin-me que vaig anar a veure els plànols mentre s’ultimaven els preparatius dels patges reials.

Hi ha un tercer indici. Aquesta proposta es va presentar, tal i com es va explicar abastament en aquest espai, a la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya ara fa un parell de mesos. El Tinent d’Alcalde, Sergi de los Ríos, formava part de l’esmentada Comissió… i hi va votar en contra, imagino que desconeixent les negociacions secretes del “ tercer home”. Ara, un desvergonyit De los Ríos afirma que ha presentat una proposta per a la millora de la connectivitat de Tarragona amb l’Alta Velocitat al Parlament. I encara li hem de pagar el sou.

Però és que tinc un quart indici. El passat 30 d’Abril (fa menys d’un mes) es va celebrar un debat radiofònic a Catalunya Informació sobre el tren. Hi van assistir el nostre Batlle i el Cap dels socialistes del Camp i Delegat del Govern de la Generalitat al Camp, essencialment per fer el ridícul davant un molt millor informat Lluís Miquel Pérez, com podran comprovar si cliquen a l’enllaç del debat. Cap dels dos van aportar cap novetat respecte de cap “bypass” tot i ser un el cap de Tarrés a l’Ajuntament i l’altre el cap de Tarrés al partit. En especial aquest darrer, Sr. Sabaté, que en els darrers temps s’ha erigit com a principal defensor de l’ubicació de l’Estació del Camp, encara que li resta pendent traslladar la seva oficina a Perafort, que seria, per cert, una de les millors coses que ens podrien passar als tarragonins.

I un cinquè indici. El passat 14 de Maig, o sigui, fa 10 dies, l’Alcalde Ballesteros va visitar al President de la Cambra de Comerç i aquest darrer li va presentar la proposta del “bypass” que, evidentment, el Batlle desconeixia.

Finalment, hi ha un sisè indici. El passat 7 de Maig el nou Ministre de Foment, José Blanco, visitava Catalunya i anunciava pel proper mes de Juny la licitació de les obres de la mal denominada Estació Intermodal de l’Aeroport de Reus. Aquesta licitació inclou la construcció del intercanviador d’ample ferroviari al costat d’aquesta estació. El retranqueig d’aquest intercanviador abans de l’enllaç cap a Vilaseca i Tarragona (tal i com poden veure perfectament a la web de la Plataforma “Mou-te per Tarragona) és condició necessària però no suficient per a que tota la resta de la proposta faci sentit. Ja sabem que en Tarrés és molt diligent, però o en un mes convenç al Ministeri de Foment d’aturar aquesta licitació i modificar-ne el seu contingut… o haurà fet tard. Curiosament, al Diari de Tarragona no es fa esment d’aquest vital aspecte del projecte del “bypass”. A algú se li ha passat.

D’aquestes evidències empíriques, un servidor, que és molt tossut, només en pot extreure tres conclusions. La primera és que al Diari de Tarragona s’han de posar un puny i una rosa a la capçalera. Però ja. La segona és que els “sociates” no toleren que algú els agafi la capdavantera entre l’opinió pública. La tercera és que Tarrés i De los Ríos haurien d’intentar dir alguna veritat… encara que només fos al seu metge… i entendre que en el nou món de la comunicació a Internet ja hi ha mentides que no tenen recorregut.

I, per cert, que no sigui dit. Si ara s’apunten al “bypass” ho considerarem tots plegats un èxit… però que no s’oblidin de l’intercanviador!!!

Documentació addicional

Read Full Post »

La reestructuración financiera en España debiera servir para crear entidades más sólidas, solventes y eficientes. Es preciso purgar los excesos de capacidad generados al rebufo de una burbuja, cuyo pinchazo ha evidenciado la necesidad de un severo ajuste.

Deberá reducirse el número de entidades, habrá que cerrar parte de las oficinas –algunos expertos señalan que sobran un tercio de las más de 45.000 sucursales en España- y reducir plantillas.

De cómo se lleve a cabo el proceso dependerá el futuro de un sector que es un motor imprescindible para la economía. Están afectados tanto bancos como cajas, pero la naturaleza de estas últimas genera problemas específicos. El primero es la injerencia del poder político en sus órganos de gobierno, que a menudo impide que algunas entidades actúen con criterios de máximo rigor profesional.

Las reformas hace seis años para reducir el peso de los políticos en las cajas han resultado totalmente insuficientes. Esta injerencia impide que prevalezcan los criterios económicos, de mercado, y que dos cajas de dos autonomías puedan fusionarse –más aún si son de distinto color político– .

El Gobierno parecía hasta hace poco dispuesto a impulsar cambios para acabar con esta tendencia nociva, pero ante la presión de los barones autonómicos ha renunciado a corregir el problema que, sin duda, será un lastre para que la reestructuración añada eficacia al sector. El presidente Montilla, de hecho, ha anunciado fusiones entre cajas catalanas.

Ante la imposibilidad de encontrar inversores privados para recapitalizar a la entidades será inevitable utilizar capital público. Lo que hay que evitar es que se tire con pólvora de rey. Las recapitalizaciones, de carácter temporal, deberán centrarse sólo en aquellas entidades que sean viables.

Tendrán que hacerse con transparencia y deben venir acompañadas de cambios en la gestión en el caso de las cajas o de la dilución del accionariado en el de los bancos que estén afectados. Lo que nadie debe permitir es que aquí paguen todos, menos los verdaderos responsables de la crisis.

Publicado el 22-05-09 , por Expansión

Read Full Post »

Las campañas electorales son un regocijo grandioso para el ciudadano escéptico. En ellas, aunque pueda parecer que los partidos tratan de darse a conocer, en realidad lo que hacen es exponer sin rubor la idea que tienen de sus votantes. Puede decirse que la publicidad de los partidos es una fotografía del alma de sus simpatizantes, no tal y como es, sino tal y como los jefazos creen que es. Podríamos ampliarlo y decir: “Tal y como les gustaría que fuera”. No lo decimos, sin embargo, porque es de temer que ni siquiera sepan cómo les gustaría que fueran sus votantes.
La campaña la ha comenzado el Partido Socialista, que, como viene siendo su costumbre, nos ha regalado un vídeo de patio de colegio con el fin de que se entienda bien. Aparecen en el mismo unos nazis, unos curas mataniños, unas pijas que azotan al servicio, en fin, topicazos de serie de televisión.
Se supone que mediante esta visión a lo Tarantino el votante socialista, que es un cabeza rapada antisistema, entiende que le están diciendo que no vote a la ultraderecha polaca, pero como ese votante ignora dónde está Polonia y lo confunde con un programa de la tele catalana, que viene a ser lo mismo, se da una palmada en la frente y exclama: «¡La hostiajodercojones, a ver si me equivoco y voto al PP, que es un partido de fachas y pedófilos!». Es el máximo raciocinio que el partido socialista concede a sus votantes.
Desde que descubrió lo bien que le iba con aquello de la crispación, a Zapatero le obsesiona grabar cruces gamadas en la frente de los opositores. Es una gran táctica. Yo también creo que la pedagogía del odio es lo que mejor funciona en este país. Por eso es una pena que tanto Izquierda Unida, como Convergència, como el Partido Popular, y no digamos el partido de Rosa Díez, sean tan comedidos y no participen (de momento) en este divertidísimo Los albóndigas votan Europa. A ver si hay suerte, se mosquean y nos alegran la campaña. Ya me veo yo un vídeo con Zapatero inflado de vodka, Bibiana de jefa de checa y López Aguilar de enano torturador. Muy bronceado. H

félix De Azúa.

Read Full Post »

Albert Hurtado

Hi ha aspectes de la vida que es cultiven molt més, o és cultiven exclusivament, quant les coses van magres. Per exemple, en casos de malalties greus es corrent augmentar l’espiritualitat. En aquest sentit, la crisi està fent que comencem a interessar-nos per racionalitzar la despesa pública. És ja un debat obert en els mitjans nacionals el finançament de l’esport professional per part de l’administració. El patrocini de TV3 a clubs de futbol (Espanyol o Nàstic en el seu dia) és un exemple de com els diners públics van a parar a equips professionals.

A Tarragona ja fa temps que hi ha persones que qüestionen el paper de l’ajuntament com a valedor de diferents clubs i esportistes. L’ajuntament ha regulat sobre l’assumpte que, tot i ser correcte, no conclou com desitjaria. L’ajuntament de Tarragona està patrocinant esportistes d’elit, consagrats, que no l’haurien de necessitar aquest patrocini. No em serveix que es vengui com una mesura de promoció de la ciutat. L’impacte turístic generat pel teu logotip en una samarreta d’un esportista o club no es pot quantificar (i, jo penso que és molt escàs), en canvi, donar-li a Ryan Air X milions sí que sabem quina quantitat de passatgers anual porta, com a exemple de promoció turística.

Perquè es recolza a determinats clubs i/o esportistes? Crec que pot haver-hi dues motivacions que conflueixen (que no vol dir que no hi hagi altres). La primera, el típic amiguisme i no vull malpensar sobre prebendes. La segona seria la satisfacció dels egos dels polítics. Fer-se una foto i formar part dels èxits de l’esport i tot el que això pot reportar als seus respectius partits no és despreciable en una persona ambiciosa. Donar calers a un equip de futbol de segona divisió, a un equip de bàsquet de categories destacades, a un pilot de motociclisme que fa una pila d’anys que té la muntura garantida, a un senyor que se’n va a córrer el mediàtic Dàkar o a una atleta consagrada no és, ni serà mai, estar al costat de l’esport. Entretant, per exemple, ens apujen el preu de la piscina del Serrallo.

L’administració ha de recolzar l’esport, sota el meu criteri, en base als següents punts:

• Promoció de l’esport base i de l’esport com a fet social. S’ha de garantir que es gaudeixi d’instal•lacions adients per la pràctica de l’esport i que els seus preus, en cas d’haver-se de cobrar, siguin assequibles a la majoria. L’esport serveix per formar els individus, és una eina de cohesió territorial (a través de les competicions), de lleure i de promoció de la salut. La seva pràctica ha de ser un dret social, no només per infants, sinó també per adults.

• S’ha d’estimular el sorgiment de nous valors. Assolit el primer punt, l’administració ha de garantir que les joves promeses de l’esport no tindran en l’aspecte econòmic un fre pel seu creixement cap a desenvolupar-lo de manera professional. En refereixo a beques/patrocini per material, equipament, trasllats, etc. Per aquells nens/joves d’aquelles famílies d’esportistes que destaquin i que no tinguin recursos suficients.

• Promoció de l’esport de competició, sobretot dels esports minoritaris (minoritaris en quant a capacitat de generar recursos econòmics propis). Aquesta promoció ha de ser a través del patrocini d’events esportius, no de garantir que el club de la ciutat mantingui l’status quo.

Read Full Post »

Older Posts »