Feeds:
Entradas
Comentarios

Archive for 30 abril 2009

Rivera: ‘La Feria de Abril es la fiesta nacional de Cataluña

El presidente de Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía (C’s), Albert Rivera, ha afirmado que, a tenor de la multitudinaria afluencia de visitantes que cada año registra la Feria de Abril en Barcelona, “se puede decir que la Feria de Abril es la fiesta nacional de Cataluña”.

En un desayuno-coloquio organizado por el Fórum Europa, Rivera ha denunciado el “clientelismo” de las subvenciones de la Generalitat a entidades afines a los tres partidos del gobierno pero, preguntado por el dinero público que recibe la Feria de Abril cada año, Rivera ha justificado las ayudas dado el gran número de gente que arrastra este evento.

“La Feria de Abril, guste o no guste, mal que le pese a mucha gente, es la primera feria en número de personas y visitantes de Cataluña. Por lo tanto, podemos decir que la Feria de Abril es la fiesta nacional de Cataluña, porque pasan tres millones de personas“, ha destacado.

Rivera ha reconocido que el “dirigismo cultural no es bueno”, pero ha añadido que, si hay que recortar subvenciones, no se tendría que empezar por la Feria de Abril, en la que “todo el mundo paga sus casetas y está establecido legalmente”, sino por aquellos actos a los que “no va ni el tato”.

“Si vamos a suprimir todas las subvenciones, yo estoy de acuerdo, pero todas. Lo que no puede ser es cuestionar los 300.000 euros de la Feria de Abril y no cuestionar los cuatro millones de euros a las plataformas de selecciones deportivas catalanas”, ha afirmado.

Además, ha resaltado que “uno de cada dos catalanes tiene padre o madre nacido fuera de Cataluña y uno de cada cuatro catalanes tiene padre o madre nacido en Andalucía”.

La Feria de Abril celebra este año su 38 edición en Barcelona y sus responsables han anunciado que esta vez se clausurarán aquellas casetas donde no suene de forma mayoritaria música popular andaluza, para evitar la proliferación de discotecas improvisadas.

Read Full Post »

El Segre.com

El Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports ha tingut la feliç idea d’elaborar un informe, que tindrà un seguiment anual, sobre l’evolució de les infraestructures des d’una perspectiva provincial.

L’estudi pot servir per constatar les carències, marcar les prioritats des d’un punt de vista tècnic i, amb la seua continuïtat, destacar la lentitud amb què s’hi van introduint les millores.

És un bon punt de partida perquè els ciutadans en general i els polítics en particular puguin valorar l’evolució de les infraestructures des d’un punt de vista tècnic. Al primer informe, els enginyers denuncien la lentitud amb què avancen els tràmits sobre la variant sud de Lleida o l’autovia Lleida-Montblanc, a la qual encara li falten dos concursos i podria afegir-se en aquest capítol, encara que discorren parcialment fora de l’àmbit català l’autovia Lleida-Osca i la que ha de millorar, la N-230 fins a França per la Val d’Aran.

Una cosa constatable per tots els usuaris i que ha tingut ampli ressò a les nostres pàgines. Menys divulgat és el dèficit d’energia que vivim a Catalunya i, sobretot, el considerable retard que acumula el desenvolupament de les energies renovables que, segons la mateixa Generalitat, havien d’arribar al 6,9 per cent del consum total i només arribaven el 2006 al 2,4, precisament per dificultats burocràtiques i traves que en alguns casos procedeixen de la mateixa Administració.

Els enginyers també insisteixen en les seues conegudes tesis sobre la necessitat d’aportacions externes d’aigua per a Catalunya amb la possibilitat del transvasament del Roine i la consideració de l’energia nuclear com a alternativa per pal·liar el dèficit actual. Són dos debats que s’han plantejat des de diversos àmbits i en la seua resolució han de pesar criteris polítics i, sobretot, la voluntat dels ciutadans una vegada que hagin rebut la informació necessària, però ja està bé que els tècnics plantegin les actuals carències perquè tots sapiguem que convé abordar la qüestió. I és millor fer-ho en moments de calma com l’actual i sense aclaparaments de situacions límit que poden portar a prendre decisions d’urgència que no sempre són les adequades.

En aquest sentit, és important que s’avanci en la planificació i es busqui consens per a un gran Pacte Nacional d’Infraestructures, que, segons els enginyers, s’està retardant com gairebé totes les obres importants. Que a l’informe de l’any que ve no es repeteixin les mateixes crítiques.

Read Full Post »

ABC Cataluña

El nuevo marco legal que ultima la Generalitat —que blindará la inmersión lingüística que contempla el nuevo «Estatut»— convertirá al catalán en la única lengua de uso en la escuela y relegará al castellano a una tercera posición, tras el inglés

Cataluña practica desde hace más de dos décadas el monolingüismo escolar. Lo hace de espaldas a la actual normativa estatal (decreto de Enseñanzas Mínimas del Gobierno 1513/2006) y desoyendo las sentencias judiciales que le han instado en reiteradas ocasiones a aumentar las horas de castellano en los colegios. Ahora, la nueva Ley Educativa (LEC) que prepara la Generalitat presidida por José Montilla, diseñada por el equipo del socialista Ernest Maragall, no sólo reforzará esta práctica sino que blindará definitivamente la inmersión y dará carta libre a los incumplimientos reiterados de la Generalitat en materia lingüística.
En Cataluña la lengua autonómica ya ha ganado definitivamente el pulso al castellano en el ámbito educativo. Asignaturas, material didáctico, circulares, libros de texto…. todo se hace e imparte en catalán, que ha pasado a ser la única lengua de uso en los colegios, tirando por tierra las pocas esperanzas que mantenían aún los defensores del bilingüismo de restablecer la presencia del castellano en el universo escolar.

Veintiséis años de campaña

Veintiséis años después de la primera orden que reguló el uso de la lengua autonómica en la enseñanza (Ley 7/1983 de Normalización Lingüística), el español ha quedado a un nivel inferior al inglés —dos horas semanales frente a las tres de lengua extranjera— y prácticamente el cien cien de las materias lectivas —excepto lengua y literatura castellana y lengua extranjera— se imparten exclusivamente en catalán, la lengua vehicular de la enseñanza. Así lo establece la Ley de Política Lingüística de 1998, que refuerza algunos preceptos de la normativa anterior. El cerco lingüístico al castellano se estrechará aún más con la nueva Ley de Educación Catalana (LEC), que blindará la inmersión que contempla el nuevo «Estatut», cuya constitucionalidad está estudiando el TC desde hace casi dos años.

Tal como avanzó este diario en su edición del pasado 5 de mayo de 2008, casi la totalidad de los colegios catalanes incumplen el decreto estatal sobre la enseñanza en castellano, que les obliga a impartir 315 horas en castellano en el primer ciclo de Educación Primaria. Eso significa que, en la práctica, la totalidad de los centros catalanes imparten sólo dos horas de castellano y no tres como establece la orden ministerial. Pese a tan flagrante y palmario incumplimiento nada parece ocurrir.
Pero al margen de este vulneración de la legalidad, la Generalitat incurre en otros incumplimientos. Varias sentencias del Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) y otra del Tribunal Supremo (TS) le han instado a restablecer la casilla que permite a los padres elegir el castellano como lengua de los primeros años de escolarización en el folleto de preinscripción. Hasta la fecha, la casilla sigue sin aparecer.
Además, la nueva Ley catalana establece que esos primeros años de derecho a escolarización en castellano se rebajen a sólo uno. El frente a favor del bilingüismo, cada vez más activo en Cataluña, tiene claro que sus pocas esperanzas por reequilibrar el modelo se desvanecerán totalmente cuando se apruebe la LEC.

Read Full Post »

Diario El Mundo

07/01/2009

La Generalitat rechaza la petición de La Canonja de independizarse de Tarragona

Diari de Tarragona

La Generalitat rechaza la petición de La Canonja de independizarse de Tarragona

  • El Govern admite que el municipio fue independiente antes del franquismo
  • Se impulsará una iniciativa legislativa para responder a sus aspiraciones

El Govern impulsa així una iniciativa legislativa específica per donar compliment a les aspiracions de la Canonja, que no estan previstes en cap de les legislacions actuals vigents. Tot i veure’s obligat a denegar la segregació, el 7 de gener passat, el Govern va constatar que hi havia raons de pes que justificaven la voluntat de la Canonja d’esdevenir municipi independent de Tarragona i que tenien a veure amb el fet que la petició compta amb el consens de totes les forces polítiques i que la Canonja ja havia estat un municipi independent abans del franquisme. Per aquest motiu, el Govern es va comprometre a impulsar l’aprovació d’una llei al Parlament per a la creació de l’Entitat Municipal Descentralitzada de la Canonja com a municipi independent.
Està previst que el projecte de llei s’aprovi per part del Govern durant els pròxims mesos i que un cop sigui validat pel Parlament, el nou municipi independent de la Canonja sigui una realitat.
Requisits per a la creació d’un nou municipi
El 16 d’abril de 2007 els plenaris municipals de Tarragona i la Canonja van acordar formalment tramitar a la Generalitat l’expedient de segregació. El febrer de 2008, la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya va emetre un informe negatiu sobre l’expedient perquè es va considerar que, segons la legislació vigent, no són nuclis territorialment diferenciats ja que entre el nucli urbà de la Canonja i el nucli de Bonavista, situat al terme de Tarragona existeix continuïtat territorial i d’edificacions i, per tant, no hi ha una franja d’una amplada mínima de 3.000 metres entre els nuclis més propers dels municipis. Aquest és actualment el requisit indispensable previst per llei per a la creació d’un nou municipi.
Tot i així, la Comissió de Delimitació Territorial va demanar que es tingués en compte l’especificitat del cas, ja que reconeixia les peculiaritats d’ordre social, geogràfic i sobretot històric de la Canonja. Malgrat aquestes consideracions, la Comissió Jurídica Assessora va emetre el mes de març un dictamen desfavorable a la segregació perquè, en compliment amb la normativa vigent, no es complien tots els requisits previstos legalment per poder constituir un nou municipi.
Un cop tramitat l’expedient a la Comissió de Delimitació Territorial i el dictamen desfavorable de la Comissió Jurídica Assessora, el Govern va haver de denegar l’expedient de segregació de la Canonja respecte al municipi de Tarragona, però es va comprometre paral·lelament a impulsar una nova normativa que ho fes possible.
Les característiques especials que concorren en el nucli de la Canonja, com són la voluntat constant manifestada pels seus habitants, la petició formulada pel municipi de Tarragona i per la pròpia Entitat Municipal Descentralitzada de la Canonja, així com l’acord unànime entre totes les forces polítiques, han empès el Departament de Governació a l’elaboració d’aquesta llei per a la creació del municipi independent de la Canonja.
L’antic municipi de la Canonja va existir com a tal fins l’any 1964, en què va ser annexionat a Tarragona i, parcialment, es va constituir en entitat local menor. En l’actualitat, i des del mes del març de 1983, ha estat reconegut com a Entitat Municipal Descentralitzada de Tarragona.

Read Full Post »

Un escritor anómalo.

Marsé y las perlas de un escritor “anómalo”

El último premio Cervantes celebra un encuentro con la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, ante decenas de periodistas.

El País

“Maestro” ha sido la palabra que ha empleado la ministra de Cultura, Ángeles González-Sinde, para definir a Juan Marsé en el multitudinario encuentro de ayer el propio ministerio. El autor de Si te dicen que caí, que recibe el próximo jueves el premio Cervantes, se ha presentado en Madrid, contra su costumbre, con traje y corbata. Después de un perplejo “¿Tengo que hablar yo?” el novelista catalán (Barcelona, 1933) conversó sobre su nueva novela, sobre el cine español y, por supuesto, sobre el Quijote. Después, el novelista ha sido recibido por sus majestades don Juan Carlos y doña Sofía.

El cine español.

“Sigo pensando, con matices, que el problema del cine español no es la piratería, sino la falta de talento. El talento siempre es necesario y siempre lo echo de menos. Faltan estímulos para los guionistas y los guiones se cuidan poco. Es el trabajo peor valorado y pagado.

He leído que Hitchcock podía dedicar años a un guión. Y que luego rodó Psicosis en 28 días. Cuando he estado cerca del negocio por la adaptación de alguna novela mía me he dado cuenta de que aquí se le dedica poco tiempo. El resultado son películas frustrantes. Tal vez la señora ministra, que conoce el sector, sea la persona ideal en ese apartado”.

Un escritor anómalo.

“Cataluña es una sociedad bilingüe y lo seguirá siendo. La dualidad es natural. Tal vez sea una anomalía escribir en castellano en Cataluña, pero me gusta ser un escritor anómalo. De hecho, sin querer compararme, me gustan los autores anómalos: Conrad (un polaco que escribía en inglés), Nabokov (un ruso que escribía en francés, inglés y alemán) o Kafka.

El castellano en Cataluña.

“Afirmo que la lengua castellana no está amenazada en Cataluña. Puede que haya habido excesos desde los estamentos oficiales (hay quejas sobre la exigencia del catalán en la Sanidad y la Justicia), pero hablar de lenguas amenazadas no se corresponde con la realidad. Además, hay contaminación continua, no sólo ya de los llamados charnegos sino también, ahora, de los inmigrantes del Magreb.

La lengua que habla la gente de la calle puede con todo. Yo siempre he vivido en un entorno bilingüe. Mi mujer es extremeña y yo hablo en castellano con mi hija y en catalán con mi hijo. Cuando se usa la lengua como bandera empiezan los problemas.”

Read Full Post »

Hablar de democracia, de participación ciudadana, es algo que pronuncia nuestro Alcalde con bastante habitualidad. Son palabras vacías de un discurso memorizado y asumido que únicamente persigue modelar una imagen como forma, pero sin fondo. A las pruebas me remito.

En junio del pasado año se aprobó la constitución del Consell de Ciutat a propuesta del PSC con el objetivo de escuchar la voz de los vecinos de forma previa a la adopción de acuerdos por parte del ayuntamiento. El trasfondo de la propuesta era articular una maniobra para acallar las voces discordantes que criticaban el cambio de horario de los plenos. Se creó un producto al más puro estilo de la factoría de los maquillajes de la señorita Pepis, recuerdan. Cinco meses después se aprobó la convocatoria pública para que los ciudadanos de este municipio conformaran este órgano consultivo del ayuntamiento. Diez meses después todavía no se ha constituido el Consell de Ciutat y ni tan siquiera se ha publicado en el tablón de edictos del ayuntamiento la convocatoria pública. ¿A qué espera nuestro alcalde? ¿A qué espera nuestra concejala de participación ciudadana?

No interesa la creación del Consell de Ciutat, no interesa la participación ciudadana, no interesa que los vecinos conozcan y opinen sobre cómo quieren que sea su municipio.

Ciutadans ha pedido explicaciones, tanto verbalmente como por escrito, sobre los motivos por los que no se ha constituido el Consell de Ciutat. No se nos ha contestado. La desidia mostrada tanto por el Alcalde como por el partido al que representa (PSC) nos sirve para concluir que era una maniobra política, de imagen, sin fondo, propia del encantador de serpientes de turno.

Ciutadans, sin embargo, sí que actúa con hechos y no con palabras. Prueba de ello es que en el mes de septiembre pasado presentamos una moción en la que solicitábamos la elaboración de un reglamento de participación ciudadana, con el que no contamos en la actualidad. Pedíamos que en ese reglamento constara el Consell de Ciutat, la celebración de audiencias públicas abiertas a la participación de los vecinos, y pedíamos que se regulara en ese reglamento el derecho constitucional de poder celebrar consultas populares sobre temas de interés municipal para los vecinos. ¿Saben qué partidos políticos votaron en contra?, aciertan, fueron PSC y ICV-EUIA.

La participación ciudadana, para el PSC, significa la generación de problemas ya que para facilitarla han de brindar información y eso es a lo que tienen miedo, a que la gente conozca como se está gestionando este municipio. Información con la que tampoco contamos los concejales de la oposición en la mayoría de ocasiones. Prueba de ello es que hace meses que esperamos respuesta sobre las actuaciones que se están llevando a cabo en el nuevo Teatro Municipal y sobre el estado de situación de los veintidós procedimientos judiciales que se instruyen por temas de urbanismo. En alguno de estos procedimientos, al parecer, ya se ha dictado sentencia condenatoria contra el ayuntamiento poniendo patas arriba la gestión urbanística realizada hasta la fecha. ¿Qué esconde el PSC? ¿Qué esconde el Alcalde?

José Manuel García Bravo.

Concejal de C´s en Sant Andreu de la Barca

Read Full Post »

totTarragona

Comença a ser preocupant la recreació de “Matrix” que s’està gestant en torn al socialisme tarragoní. Bé, rectifico. Ja és molt preocupant. Dos exemples propers, d’aquesta setmana.

El passat dijous rebíem una espatarrant nota de premsa del nostre Ajuntament que ens assegurava que “Tarragona no deixa escapar el tren” que es pot considerar de molt mal gust. No deixin de llegir-la, si poden, però mantinguin la compostura. Sobretot quan arribin a aquest magnífic aclariment, que déu ser l’aportació republicana a la nota: “…La inclusió en aquest grup de Perpinyà -ciutat catalana en territori francès- fa que l’oferta turística del conjunt dels signants prengui un caràcter transfronterer, fet que atorga valor afegit a l’associació a nivell europeu.” Doncs bé, ja sabem que l’AVE no passa per aquí, perquè tenim ulls a la cara, però hem d’estar contents ja que ara, ara sí, tenim “valor afegit”… perquè passarà per Perpinyà, que no està a Catalunya però és ben cert que surt al mapa del temps.

La segona manca de respecte al pensament racional ens arriba de la maneta de la “Bego”, que va veient com el seu missatge “agit-prop” contra l’oposició que s’oposa a que el “clan de la UGT” segueixi guiant l’esdevenidor de la nostra “Candi” va fent camí. Com a corol•lari de les magnífiques aportacions a l’il•lustració de Sra. Floria trobem una Carta al Director que aquest diari digital ha tingut l’amabilitat de publicar avui diumenge al Sr. Eric Bennmann, que s’ha oblidat al signar-la d’afegir que és el Secretari de Polítiques Exteriors del PSC de Tarragona, càrrec molt en la línia de la seva profunda argumentació a favor del “compadreo” de la “Candi”. És el que tenen els “sociates”, que són lleials a la causa. No se’ls hi pot negar. Lluny queden els dies en els que significats militants socialistes, amb càrrecs i sense, ens enviaven correus electrònics posant a parir al “clan” i explicant-nos que “el partit” estava revolucionat.

Entenc que el mecanisme excloent que tan bé ens explica el Pitu al seu editorial pugui atemorir als líders dels partits de l’oposició, doncs ells són hereus dels inventors del “tarragonisme excloent”, que té molt a veure amb el “mallolisme” i, per tant, amb la “Candi” i amb Services Solution Providers S.L. No obstant i com podran comprendre, un servidor ja és “marginal de mena”, es guanya les garrofes lluny d’aquestes històries i, per tant, pot analitzar racionalment el contingut del Dossier que el passat dia 3 d’Abril presentaven el Sr. Rigau i el padrí de la seva boda als mitjans de comunicació

Bé, dic que van presentar el Dossier encarregat a la “joint-venture” entre Técnicas Reunidas i Tecnigenia, però no és cert, va ser més bé un “vist i no vist”, perquè el Dossier en tot el seu contingut el coneixen només ells i el President del Parlament, Sr. Benach, a qui li va ser entregat la setmana passada en solemne acte. I aquesta és la primera crítica que es pot fer del Dossier: la seva opacitat. Imagino que així es podrà anar filtrant amb comptagotes a determinats mitjans de comunicació, entre els quals es troba perfectament posicionat ja el nostre “Full Parroquial”, altrament anomenat Diari de Tarragona.

Fins a la presentació de l’esmentat Dossier d’intencions un tenia la idea de que, Tecnigènies al marge, els JJMM serien per a Tarragona quelcom semblant al Fòrum de les Cultures que l’any 2004 es va celebrar a Barcelona. És a dir, un esdeveniment de nul interès però que deixaria darrere seu una important i positiva transformació de la ciutat, en el cas del Fòrum del sector més proper al Besós de la ciutat de Barcelona. Vistes les prioritats d’inversió de la “Candi”, cal replantejar-se moltes coses.

A risc d’entrar en el regne de Mordor i amb la reserva de no haver pogut llegir el Dossier en la seva integritat (principalment, perquè no és públic) sóc de l’opinió de que si la inversió de 287 milions d’euros és la que s’ha desglossat als mitjans de comunicació, la celebració d’aquests JJMM serà perjudicial per a la nostra ciutat.

Per a argumentar-ho és precís entendre les causes de l’actual crisi econòmica de forma senzilla. La raó principal de la crisi econòmica a Espanya és l’enorme creixement de la massa monetària o, altrament, el diner en circulació. Aquest creixement no ha estat causat per un increment exponencial de la productivitat de l’economia nacional, sinó per la creixent capacitat d’endeutament del sistema financer, que l’ha traspassat als actors econòmics (empreses, llars i administracions públiques). I aquest endeutament ha anat a parar en una part força important a inversions en actius sobrevalorats (principalment immobiliaris). És a dir, ens han arribat molts diners, ens hem endeutat molt i els hem invertit malament.

Aquest fenòmen, a una petita escala, es podria repetir de seguir les disposicions del Dossier. Si en lloc d’invertir en infrastructures que puguin tenir un ús i seguir generant riquesa més enllà de les dues setmanes que durin les competicions, comencem a doblar recintes com estadis o palaus d’esports que no són d’especial rellevància per a una economia i que requereixen d’un manteniment posterior, ens podem trobar amb una ciutat amb una sobreoferta d’equipaments esportius i greus mancances en altres àrees com els equipaments ferroviaris o la conservació dels elements del nostre Patrimoni, per dir-ne només un parell.

És a dir, Tarragona no necessita invertir 7 milions d’euros en un estadi d’atletisme i 30 milions en un estadi de futbol. Potser invertint 32 en un estadi polivalent que, a més, seria una de les poques instal•lacions rendibles dels JJMM en fem prou. Tarragona no necessita invertir 15 milions d’euros en un Palau d’Esports quan n’estem invertint avui mateix 17 (en principi) en el cobriment de la Plaça de Braus, que esdevindria un recinte magnífic per a les competicions sota cobert. Reus no necessita invertir 5 milions d’euros en un Pavelló quan compta amb un magnífic Pavelló Olímpic que ja fou subseu de l’hoquei sobre patins als JJOO de Barcelona. Probablement, i no vull ser agosarat, els habitants de Vilaseca tenen altres necessitats que invertir 2 milions d’euros en una pista de petanca.
Capítol a banda mereix la ja famosa Vila Mediterrània que s’ha proposat als terrenys de l’actual Ciutat Residencial per un valor de 127 milions d’euros per construir-hi 1.000 habitatges. No sembla pas que sigui un bon moment per invertir en el sector immobiliari, i més si tenim en compte els plans de la Generalitat amb l’ARE de Pou Boronat o els grans espais urbanitzables de la nostra ciutat com Terres Cavades o la Budallera. Tornaríem a situar-nos en una sobreoferta d’habitatges tot just quan el mercat s’estigui començant a redreçar. Semblaria més raonable i auster utilitzar durant aquelles dues setmanes l’oferta hotelera de Port Aventura, Salou o la nostra ciutat, invertint, si cal, en la millora de la infrastructura turística tarragonina. Molt millor encara, i de ben segur que el gremi hoteler hi estaria d’acord, si invertíssim els 127 milions en portar l’AVE al centre de la nostra ciutat l’any 2017, cosa que seria factible si ens hi poséssim avui mateix.

Com poden comprovar, hem mirat de criticar civilitzadament i raonadament els continguts coneguts fins ara del Dossier, que entenc, com afirmen els promotors de la “Candi”, que és una proposta d’intencions que pot patir modificacions substancials en els propers anys. Si, a més de tot això, no es pot tenir la certesa de que tots aquests diners estaran precisament en les millors mans és possible que una retirada a temps sigui una victòria. I que em perdoni la Sra. Floria.

———————————————————————————————-

Read Full Post »

Older Posts »