Comença a ser preocupant la recreació de “Matrix” que s’està gestant en torn al socialisme tarragoní. Bé, rectifico. Ja és molt preocupant. Dos exemples propers, d’aquesta setmana.
El passat dijous rebíem una espatarrant nota de premsa del nostre Ajuntament que ens assegurava que “Tarragona no deixa escapar el tren” que es pot considerar de molt mal gust. No deixin de llegir-la, si poden, però mantinguin la compostura. Sobretot quan arribin a aquest magnífic aclariment, que déu ser l’aportació republicana a la nota: “…La inclusió en aquest grup de Perpinyà -ciutat catalana en territori francès- fa que l’oferta turística del conjunt dels signants prengui un caràcter transfronterer, fet que atorga valor afegit a l’associació a nivell europeu.” Doncs bé, ja sabem que l’AVE no passa per aquí, perquè tenim ulls a la cara, però hem d’estar contents ja que ara, ara sí, tenim “valor afegit”… perquè passarà per Perpinyà, que no està a Catalunya però és ben cert que surt al mapa del temps.
La segona manca de respecte al pensament racional ens arriba de la maneta de la “Bego”, que va veient com el seu missatge “agit-prop” contra l’oposició que s’oposa a que el “clan de la UGT” segueixi guiant l’esdevenidor de la nostra “Candi” va fent camí. Com a corol•lari de les magnífiques aportacions a l’il•lustració de Sra. Floria trobem una Carta al Director que aquest diari digital ha tingut l’amabilitat de publicar avui diumenge al Sr. Eric Bennmann, que s’ha oblidat al signar-la d’afegir que és el Secretari de Polítiques Exteriors del PSC de Tarragona, càrrec molt en la línia de la seva profunda argumentació a favor del “compadreo” de la “Candi”. És el que tenen els “sociates”, que són lleials a la causa. No se’ls hi pot negar. Lluny queden els dies en els que significats militants socialistes, amb càrrecs i sense, ens enviaven correus electrònics posant a parir al “clan” i explicant-nos que “el partit” estava revolucionat.
Entenc que el mecanisme excloent que tan bé ens explica el Pitu al seu editorial pugui atemorir als líders dels partits de l’oposició, doncs ells són hereus dels inventors del “tarragonisme excloent”, que té molt a veure amb el “mallolisme” i, per tant, amb la “Candi” i amb Services Solution Providers S.L. No obstant i com podran comprendre, un servidor ja és “marginal de mena”, es guanya les garrofes lluny d’aquestes històries i, per tant, pot analitzar racionalment el contingut del Dossier que el passat dia 3 d’Abril presentaven el Sr. Rigau i el padrí de la seva boda als mitjans de comunicació
Bé, dic que van presentar el Dossier encarregat a la “joint-venture” entre Técnicas Reunidas i Tecnigenia, però no és cert, va ser més bé un “vist i no vist”, perquè el Dossier en tot el seu contingut el coneixen només ells i el President del Parlament, Sr. Benach, a qui li va ser entregat la setmana passada en solemne acte. I aquesta és la primera crítica que es pot fer del Dossier: la seva opacitat. Imagino que així es podrà anar filtrant amb comptagotes a determinats mitjans de comunicació, entre els quals es troba perfectament posicionat ja el nostre “Full Parroquial”, altrament anomenat Diari de Tarragona.
Fins a la presentació de l’esmentat Dossier d’intencions un tenia la idea de que, Tecnigènies al marge, els JJMM serien per a Tarragona quelcom semblant al Fòrum de les Cultures que l’any 2004 es va celebrar a Barcelona. És a dir, un esdeveniment de nul interès però que deixaria darrere seu una important i positiva transformació de la ciutat, en el cas del Fòrum del sector més proper al Besós de la ciutat de Barcelona. Vistes les prioritats d’inversió de la “Candi”, cal replantejar-se moltes coses.
A risc d’entrar en el regne de Mordor i amb la reserva de no haver pogut llegir el Dossier en la seva integritat (principalment, perquè no és públic) sóc de l’opinió de que si la inversió de 287 milions d’euros és la que s’ha desglossat als mitjans de comunicació, la celebració d’aquests JJMM serà perjudicial per a la nostra ciutat.
Per a argumentar-ho és precís entendre les causes de l’actual crisi econòmica de forma senzilla. La raó principal de la crisi econòmica a Espanya és l’enorme creixement de la massa monetària o, altrament, el diner en circulació. Aquest creixement no ha estat causat per un increment exponencial de la productivitat de l’economia nacional, sinó per la creixent capacitat d’endeutament del sistema financer, que l’ha traspassat als actors econòmics (empreses, llars i administracions públiques). I aquest endeutament ha anat a parar en una part força important a inversions en actius sobrevalorats (principalment immobiliaris). És a dir, ens han arribat molts diners, ens hem endeutat molt i els hem invertit malament.
Aquest fenòmen, a una petita escala, es podria repetir de seguir les disposicions del Dossier. Si en lloc d’invertir en infrastructures que puguin tenir un ús i seguir generant riquesa més enllà de les dues setmanes que durin les competicions, comencem a doblar recintes com estadis o palaus d’esports que no són d’especial rellevància per a una economia i que requereixen d’un manteniment posterior, ens podem trobar amb una ciutat amb una sobreoferta d’equipaments esportius i greus mancances en altres àrees com els equipaments ferroviaris o la conservació dels elements del nostre Patrimoni, per dir-ne només un parell.
És a dir, Tarragona no necessita invertir 7 milions d’euros en un estadi d’atletisme i 30 milions en un estadi de futbol. Potser invertint 32 en un estadi polivalent que, a més, seria una de les poques instal•lacions rendibles dels JJMM en fem prou. Tarragona no necessita invertir 15 milions d’euros en un Palau d’Esports quan n’estem invertint avui mateix 17 (en principi) en el cobriment de la Plaça de Braus, que esdevindria un recinte magnífic per a les competicions sota cobert. Reus no necessita invertir 5 milions d’euros en un Pavelló quan compta amb un magnífic Pavelló Olímpic que ja fou subseu de l’hoquei sobre patins als JJOO de Barcelona. Probablement, i no vull ser agosarat, els habitants de Vilaseca tenen altres necessitats que invertir 2 milions d’euros en una pista de petanca.
Capítol a banda mereix la ja famosa Vila Mediterrània que s’ha proposat als terrenys de l’actual Ciutat Residencial per un valor de 127 milions d’euros per construir-hi 1.000 habitatges. No sembla pas que sigui un bon moment per invertir en el sector immobiliari, i més si tenim en compte els plans de la Generalitat amb l’ARE de Pou Boronat o els grans espais urbanitzables de la nostra ciutat com Terres Cavades o la Budallera. Tornaríem a situar-nos en una sobreoferta d’habitatges tot just quan el mercat s’estigui començant a redreçar. Semblaria més raonable i auster utilitzar durant aquelles dues setmanes l’oferta hotelera de Port Aventura, Salou o la nostra ciutat, invertint, si cal, en la millora de la infrastructura turística tarragonina. Molt millor encara, i de ben segur que el gremi hoteler hi estaria d’acord, si invertíssim els 127 milions en portar l’AVE al centre de la nostra ciutat l’any 2017, cosa que seria factible si ens hi poséssim avui mateix.
Com poden comprovar, hem mirat de criticar civilitzadament i raonadament els continguts coneguts fins ara del Dossier, que entenc, com afirmen els promotors de la “Candi”, que és una proposta d’intencions que pot patir modificacions substancials en els propers anys. Si, a més de tot això, no es pot tenir la certesa de que tots aquests diners estaran precisament en les millors mans és possible que una retirada a temps sigui una victòria. I que em perdoni la Sra. Floria.
———————————————————————————————-
